EXPOSICIÓ ARQUITECTURA RURAL VALLIRANA 2014

Benvolguts amics i amigues,

L’any passat vam començar amb la recerca de barraques de pedra seca per les muntanyes del nostre poble de Vallirana, endinsant-nos pels boscos que  ens mostraven la intensa activitat vinícola de temps passats, quan  les muntanyes  eren la veritable font de supervivència de moltes persones. Ara, tot just fa un any, el Grup de Recerca del Centre Excursionista de Vallirana, vàrem fer una exposició de 23 barraques, 4 forns de calç i 4 escales margeres, enguany volem mostrar-vos com ha anat creixent la nostra recerca  i la feina que encara ens queda per fer! Per això us volem mostrar l’altra cara: la  d’un poble rural i treballador que, tot i les fortes dificultats del terreny per conrear, no va deixar ni un pam  de terra sense cultivar.

Així és com està escrit en el “Qüestionari de Francisco de Zamora” l’any 1789.

“Se trabaja bien la tierra, pero como es mui montañosa y espuesta a llebarse las aguas la tierra, no produce mucho; y sin embargo todo se trabaja”

EXPOSICIÓ, SETEMBRE TEMPS DE VEREMA

CATÀLEG DE L'EXPOSICIÓ: SETEMBRE TEMPS DE VEREMA

(Cliqueu a sobre de la imatge i s'obrirà el pdf)

LA VIDA NO S'ATURA AL BOSC GRAN

Després de 59 dies en un paisatge marronós i grisós, hi han sorgit unes espurnes verdes. En els marges despullats, entre els arbres cremats, la vida no s’atura. Les llavors petites, insignificants, però dures i persistents, fan la seva feina sense aturador i  amb tota la seva força brollen de la terra.  La vida al Bosc Gran ens torna a envair de verdor i d’esperança.

Bicentenari de la Batalla d'Ordal i la Guerra del Francès (1813-2013)

A la Creu d'Ordal, allà per on hem passat mil vegades quan la N-340 passava pel seu costat, hi va haver una gran batalla, va ser el 13 de setembre de 1813 ....

Dent de lleó (Taraxacum officinale)

El Dent de lleó és una flor que la podem trobar per tot arreu, al camp, als carrers, en qualsevol lloc on hi hagi una mica de terra, és tan freqüent que passa força inadvertida, però mireu que fa aquesta flor tan insignificant.

UNA ORQUÍDEA: OPHRYS APIFERA

Hem trobat una orquídea Ophrys apifera a les muntanyes de Vallirana, potser és molt normal però nosaltres és la primera vegada que en veiem una "en viu i en directe" i ens ha fet molta il·lusió. També se la coneix com: Sabatetes de la mare de déu, Flor de l'abella, Abella, Abellera apifera, Abelletes.

Es troba des de la Mediterrània fins a Escòcia.

El seu nom prové del llatí "apifera" = "semblant a abella" referint-se a la seva label que s'assembla a l'abdomen de les abelles.

Les flors d'aquesta espècie d'orquídia són úniques, no només per la seva singular bellesa, color i formes excepcionals, sinó també per l'efectivitat que tenen per atreure insectes. La seva label, que imita l'abdomen d'una abella femella, atrauen a les abelles mascle perquè pol·linitzin la flor. Sorprenent!!!

WEB FLORA CATALANA

EL PADRÍS DE LA REINA

Si voleu saber on es troba cliqueu sobra de la fotografia

Bona part de la riera de Vallirana durant generacions va ser un espai de jocs i esbarjo, sobretot pels infants, que amb la seva imaginació donaven noms a tot allò que els semblava extraordinari.

És el cas d’una gran pedra, que per la seva forma, plana per la part superior, se li va donar el nom de El padrís de la reina. Per uns quants nens i nenes, que vam créixer  a prop d’ella,  és una pedra especial, que cada vegada  que la mirem, és com si prengués vida. Avui, passats els anys, allunyats de les criaturades infantils, aquella roca blanquinosa ens fa reviure la nostra infància... Aquella infància feliç que vam  viure a prop d’ella.