Després de 59 dies en un paisatge marronós i grisós, hi han
sorgit unes espurnes verdes. En els marges despullats, entre els arbres cremats,
la vida no s’atura. Les llavors petites, insignificants, però dures i
persistents, fan la seva feina sense aturador i amb tota la seva força brollen de la
terra. La vida al Bosc Gran ens torna a
envair de verdor i d’esperança.