El Grup de Recerca del Centre, com a exploradors excepcionals que som, hem trobat tres barraques més dins de la boscúria de les nostres muntanyes.
divendres, 2 de maig del 2014
BARRAQUES RECONSTRUÏDES
El Grup de Recerca del Centre hem fet una feina increïble restaurant un parell de barraques que han quedat de pel·lícula.
dissabte, 25 de gener del 2014
EXPOSICIÓ PEDRA SECA
Ara fa un
any varem fer la primera exposició de l’Arquitectura Rural de Vallirana, feia
tres mesos que cercàvem pel territori i fruit d’això vam poder exposar 23
barraques 4 forns de calç i 4 escales margueres.
Al llarg del 2013 i amb la col·laboració del amic
Jaume Massana ens hem endinsant pels boscos, cosa no sempre fàcil, que ens
mostraven la intensa activitat vinícola de temps passats, quan les muntanyes
eren la veritable font de supervivència de moltes persones.
Amb l’exposició d’aquest any hem pogut mostrar com ha
anat creixent la nostra cerca; 84
barraques, 11 forns, 6 cisternes o cossiols i la feina que encara ens queda per
fer! Encara queden per fer 50 barraques més, de moment.
Pel Grup de Recerca ha estat una satisfacció veure com en
l’exposició d’aquest any, ha crescut en nombre de visitants en quantitat i
qualitat i quedem amb l’esperança que l’any que us podem sorprendre amb noves
troballes de diversos elements de pedra seca.
Volem transmetre el nostre agraïment a en Leo Cintas, per haver-nos
cedit les seves maquetes de pedra seca tan ven elaborades.
diumenge, 12 de gener del 2014
EXPOSICIÓ ARQUITECTURA RURAL VALLIRANA 2014
Benvolguts amics i amigues,
L’any passat vam començar amb la recerca
de barraques de pedra seca per les muntanyes del nostre poble de Vallirana,
endinsant-nos pels boscos que ens mostraven la intensa activitat vinícola
de temps passats, quan les muntanyes eren la veritable font de
supervivència de moltes persones. Ara, tot just fa un any, el Grup de Recerca
del Centre Excursionista de Vallirana, vàrem fer una exposició de 23 barraques,
4 forns de calç i 4 escales margeres, enguany volem mostrar-vos com ha anat
creixent la nostra recerca i la feina que encara ens queda per fer! Per
això us volem mostrar l’altra cara: la d’un poble rural i treballador que, tot i les fortes
dificultats del terreny per conrear, no va deixar ni un pam de terra
sense cultivar.
Així és com està escrit en el “Qüestionari de Francisco de Zamora” l’any
1789.
“Se trabaja bien la tierra, pero como es mui montañosa y espuesta a
llebarse las aguas la tierra, no produce mucho; y sin embargo todo se trabaja”
dijous, 7 de novembre del 2013
dimecres, 18 de setembre del 2013
LA VIDA NO S'ATURA AL BOSC GRAN
Després de 59 dies en un paisatge marronós i grisós, hi han
sorgit unes espurnes verdes. En els marges despullats, entre els arbres cremats,
la vida no s’atura. Les llavors petites, insignificants, però dures i
persistents, fan la seva feina sense aturador i amb tota la seva força brollen de la
terra. La vida al Bosc Gran ens torna a
envair de verdor i d’esperança.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)